La Catalana

Segurament per aquests dies es produirà un fet que es pot considerar la derrota d'una llarga batalla. La lluita per a que TV3 es veja a la nostra terra ve de lluny, i és, a hores d'ara i donada la situació que patim, una lluita que té un valor estratègic impressionant. Si som pessimistes, es podria metaforitzar açò amb una estacada final contra un moviment de recuperació nacional que porta massa temps en una situació crítica com per a sobreposar-se. Si som optimistes o simplement ingenus, es podria dir allò del “no està tot perdut”, però portem massa temps dient el mateix i ja comencen a escassejar-nos les eixides per portar endavant el nostre projecte. També es podria afirmar que “l'esperança és l'últim que es perd”, tot i que si la dreta aconsegueix el seu objectiu podríem capgirar la dita dient que “l'esperança és l'últim que tenim”.

[@more@]

I no parle per parlar, i tampoc magnifique per magnificar. No s'ha d'entendre la TV3 com la televisió de qualitat que ens queda. Tampoc s'ha d'entendre com una aposta estratègica contra la desinformació de Canal 9. No, almenys, per entendre el fet crític que implica la censura contra la TV3. La Catalana podia ser una televisió roina i amb un contingut mediatitzat i tergiversat i continuaria fent la seua funció dràstica a terres valencianes, tot i que amb menys efectivitat. El valor és que és l'única televisió de primer ordre que ens queda al valencians íntegrament en la nostra llengua. I és una eina essencial per a que el nostre moviment gaudisca de bona salut i puga projectar un futur en alça.

En una societat on la informació té una importància estratègica, un servei informatiu en català és un tresor tan apreciat com el riu Duero. I si entenem aquest moviment de fitxa de la dreta juntament amb la desestructuració dels pobles a colp de PAI, la banalització de les nostres tradicions, el seu habitual menyspreu cap a la llengua i la forta pressió directa que exerceix Madrid econòmica i culturalment via Almansa, doncs hem de reconèixer que estem prop de jaque mate.

Avui estic pessimista, però crec que ens estem movent de forma suficientment efectiva per a mirar d'evitar aquest atropellament. Esquerra ja s'està movent al Parlament i les condemnes i crits d'alerta inunden la xarxa i alguns periòdics. Altres partits ja es posicionen i la societat civil ja s'està mobilitzant. Veuen el mateix que jo: que la TV3 és una eina essencial. Estem posant tot l'esforç perquè és s'evite, i si ho aconseguim, a més d'haver-nos lliurat d'una bona, eixirem espiritualment reforçats.

Tweet